«Babar és més que un àlbum il·lustrat. És una obra d'art». Maurice Sendak

A les prestatgeries de les diferents estances de la casa d'estiueig dels meus pares, a Matadepera, s'hi acumulen uns quants centenars de llibres de tot tipus i per a totes les edats. N'hi ha molts de molt antics, d'abans de la guerra, molts d'altres es van publicar durant la grisor de la postguerra i un altre bon grapat van travessar l'atlàntic perquè els nens d'aquí els poguessin llegir, s'havien imprès a l'Argentina.

Com sempre m'interesso especialment pels infantils i pels escrits en català. Malauradament en català hi ha ben poca cosa dels que pertanyen a aquell període tan concret. Per avui he escollit un exemplar d'una col·lecció que em va marcar gratament quan era petita i que ha estat el primer àlbum que ha caigut a les meves mans just a l'inici de la meva recerca: El rei Babar, publicat en català el 1964, abans que jo nasqués, per l'editorial Aymá, creada el 1944 i incorporada a Proa el 1983.

La vida està plena de casualitats.
Les primeres històries d'en Babar foren escrites i il·lustrades el 1931 a tall familiar per Cécile de Brunhoff i Jean Brunhoff  respectivament, per tal de satisfer les demandes de llurs fills Laurent i Mathieu que volien tenir en paper les històries que la mare s'inventava i els explicava i que tant els agradaven. Tot seguit es publicaren a l'editorial Jardin des Modes i posteriorment a Hachette. L'èxit del llibre fou aclaparador: 4 milions d'exemplars venuts fins el 1939. A la mort sobtada del creador de les il·lustracions, el 1937, pren el relleu de les històries el seu fill Laurent quan tenia tan sols 13 anys. Primer acabant d'acolorir els dos títols que estaven a mitges i posteriorment publicant un nou número Babar et ce coquin d'Arthur, el 1946. Amb el temps va arribar a publicar quinze nous àlbums de la col·lecció.

Babar s'ha considerat una de les millors realitzacions d'àlbums il·lustrats, un referent indiscutible de la literatura infantil. Es tractava del primer llibre de format gran amb predomini de la il·lustració: va marcar els inicis de la història de l’àlbum il·lustrat modern. Si prenem la distància temporal necessària, podrem fer una anàlisi crítica justa en relació a aspectes socials com la burgesia o el colonialisme. Salvant aquestes crítiques necessàries podríem catalogar-los de clàssic imprescindible a totes les cases amb menuts.

Pel que fa a les primeres versions en català, no podem oblidar que Carles Riba ens en va oferir les primeres traduccions:
La infància de Babar i Babar i la vella senyora, Aymà, 1957.
El coronament de Babar i Babar en globus, Aymà, 1964.
Història de Babar el petit elefant, Aliorna, 1988.

Actualment en podeu trobar diversos volums reeditats. Fins i tot  un volum que recull diverses de les històries que sempre hem pogut llegir i alguna d'inèdita: Babar. Totes les històries. De la traducció d'aquest llibre fantàstic, amb pròleg inèdit en català de Maurice Sendak, n'és responsable Isabel Obiols.

Aquí teniu un parell d'enllaços que us poden agradar força:
Història de Babar - Narració en Català - Joan Manuel Serrat
Le triomphe de Babar - dessin animé complet en français

I ara bé l'altre fet casual, relacionat amb la meva primera troballa: 

Al tren, de retorn a la meva casa valenciana, he començat a escriure aquestes ratlles, tot buscant informació amb el mòbil i sentint una cantarella de paraules profundament somortes, interminablement encadenades d'un discurs sense massa sentit, al meu entendre. Era el monòleg de la meva veïna de viatge, la Maruja, de 85 anys. Va néixer el 1931. De cop deixava el discurs amortit i entonava cançons de la seva joventut i infància. Totes en castellà; ella havia viscut a Torrevieja la primera part de la seva vida. Ara s'està a una residència de XXX i amb la seva filla fa un llarg viatge en tren fins al seu poble natal per celebrar l'aniversari dels seus germans bessons que compleixen 83 anys. Les cançons que cantava molt afinadament, per cert, i amb gran emoció, eren havaneres dels aventurers que anaven a Cuba, cançons infantils que parlaven d'Alfons XXII, tradicionals castellanes i altres que no recordo perquè, la veritat no hi parava massa atenció, concentrada com estava amb en Babar. Llàstima!

M'he emocionat de pensar que la vida d'aquesta dona, mig absent, però vital a la seva manera, encara amb sentit de l'humor i que busca en els ulls dels altres una complicitat difícil d'explicar però fàcil de trobar, havia recorregut totes les etapes de la història d'un territori que es podien descriure també amb la meva nova col·lecció de llibres esgrogueïts. Molt probablement la Maruja s'ha quedat encallada en alguna d'aquestes èpoques passades ja que per ella l'actual, tal vegada, ha perdut sentit, o força, o emoció, o l'encís necessari per no marxar-ne inconscientment. En canvi, els meus nous contes, un cop alliberats de la pressió de les prestatgeries oblidades, poden recuperar tota la seva vitalitat. I de fet jo els ajudaré a que ho facin, igual com ho com ho han fet els llibres d'en Babar, que en ser impresos novament van a parar a les mans de nens i nenes d'una època radicalment diferent a la dels seus orígens. I tots sabem que malgrat la tecnologia, les criatures no han perdut mai la imaginació ni la capacitat de transportar-se a mons fantàstics. Per això, aquest tipus d'històries els són tan necessaris i tan agradosos.

Per cert, la maleta de retorn a casa meva porta un 20 quilos més de pes que a l'anada... l'he carregada amb una pila d'il·lustracions i històries una mica empolsades. D'alguna d'aquestes relíquies robades amb estil filial, us en parlaré ben aviat. Hi ha llibres ben curiosos.

Aquí teniu les imatges del llibre que ha provocat aquest llarg article. Ara que potser un Babar bé val una bona llegida! ;)
(La qualitat de les imatges no és molt bona. Disculpeu-me)