dimarts, 11 d’abril del 2023

ÀLBUMS 2023 aprox

Toto

Rascal; Claude K Dubois. L'école des Loisirs 1992 

José J. de Olañeta Editor Traducció. Sílvia Komet. 1992

Un nino de tela viu amb una xiqueta, uns ratolins i finalment una altra xiqueta.

Dibuixos molt bonics, subtils.

Poc text. Tendre.



La vaca del bric de llet

Sophie Adriansen i Mayane Itoïz "La vache  de la brique de lait". 

Éditions Frimousse, França 2017

Publicat per acord negociat a través de Verok Agency, Barcelona. Febrer de 2018. Bira Biró

https://llegirencatala.cat/llibres/la-vaca-del-bric-de-llet/

Llibres per somniar

La lògica infantil. Enginyós i creatiu Dibuixos graciosos.





Spiutnik



Jérôme Camil. Alice Éditions Brussel·les. 2020

https://www.alice-editions.be/author-and-illustrators/camil-jerome/

https://fr.wikipedia.org/wiki/J%C3%A9r%C3%B4me_Camil

Tramuntana. Traducció Maria Teresa Rivas 2021

Comentari: https://www.laslibreriasrecomiendan.com/libro-de-la-semana/paf/

Verok Agency

Té algunes editorials de les quals és la representant. També alguns escriptors. Facilita la feina de tramitar els drets. Treballa per éditions Frimousse.


Un final inesperat

Jérôme Camil. Alice Éditions Brussel·les. 2019

https://www.alice-editions.be/author-and-illustrators/camil-jerome/

Tramuntana. Traducció Maria Teresa Rivas 2020

Jaume Centelles

Molt bo. Dibuixos molt expressius. Còmic. Fa pensar i relacionar.


Paf! (Vidéo avec sous titres en français)

Jérôme Camil. Alice Éditions Brussel·les. 2020

https://www.alice-editions.be/author-and-illustrators/camil-jerome/

Tramuntana. Traducció al castellà, també Maria Teresa Rivas

Treballar les obres a classe. L'humor!

Lauréat Les Incos




* El monstre de l'armari s'ha enamorat

Le monstre du placard est amoureux. Antoine Dole ((Web personal, entrevista, llibres publicats a Espanya), Bruno Salamone. Actes Sud. 2021

Agent literària: Isabelle Torrubia Agència Literària. Traducció de Sílvia Calatayud. 2023. Animallibres i Bromera

No m'agradaven els dibuixos, d'emtrada, però en veure altres llibres de la sèrie, troben que són gracioses i creatius. Éxit internacional: https://actualitte.com/article/25079/chroniques/joies-de-l-enfance-le-monstre-du-placard-existe-et-je-vais-vous-le-prouver




* EDITORIALS FRANCESES

Éditions Frimousse

     https://www.ricochet-jeunes.org/editeurs/frimousse

Alice Éditions 

L'école des Loisirs 

L'élan Vert - Le pont des arts (albums)

    https://www.elanvert.fr/images/Docs/catalogue/Catalogue-PDA-2023-web.pdf

    https://www.elanvert.fr/images/Docs/FRISE_PDA_2020-D3.pdf



* AGÈNCIES PER A LA PUBLICACIÓ DE TRADUCCIONS

Verok Agency


* PREMIS FRANCESOS

https://fr.wikipedia.org/wiki/Prix_des_Incorruptibles

Folies d’Encre Jeunesse

Libr'à nous 

Prix du hérisson enfants

Les incorruptibles


* INTERESSANT

https://www.komikids.com/

https://www.machadolibros.com/editorial/komikids/9113/coleccion/la-terrible-adele/2




* LECTURES RECOMANADES O NOVETATS D'EDITORIALS A INVESTIGAR

https://jaumecentelles.cat/2023/04/12/lectures-recomanades-sant-jordi-2023/

https://monchermedia.com/prix-du-herisson-enfants-2020-2021/

Blog súperinteressant per descobrir llibres en francès: J'enseigne avec la littérarture jeunesse







dimecres, 1 de juliol del 2020

Andana Edicions i els àlbums Il·lustrats: La Maria no té por


Andana és una editorial jove, molt jove. D'aquelles que pots arribar a pensar "Pobres! Amb els temps que corren" però fora prejudicis!... la joventut porta l'energia associada, i idees noves i noves maneres. I amb ganes i feina, molta feina n'estic convençuda, i bona formació és clar, les coses han d'eixir bé, per justícia.
I ja que en aquest blog parlem bàsicament de literatura infantil, em deturaré a la secció Àlbums il·lustrats Locomotora, que és, ja ho sabeu, el que més m'apassiona.

En tenim un bon grapat, d'àlbums, tots ells publicats al mateix temps en català i en castellà, per allò de la pròpia llengua i de la supervivència.
No puc, ni vull ara mateix, parlar de tots, tot i que de ben segur que hi ha coses de profit en cadascun d'ells. Avui us parlaré molt breument d'un d'ells, un que ja coneixia abans de rebuscar en el catàleg de l'editorial.

La Maria no té por. El llibre dels Espantacriatures



Un àlbum que ben bé podria ser de culte a les escoles i a totes les cases amb menuts: hi trobem tots els personatges fantàstics de la nostra tradició oral valenciana: el butoni, la quarantamaula, l’home del sac, la bubota...
Tot
amanit amb un fil conductor on la petita Maria és la protagonista. L'autor del reeixit text és Francesc Gisbert, de les "espantoses" il·lustracions Ricardo Maniscalchi i de la música (sí, sí! una cançó exclusiva del conte que trobem en el CD) Dani Miquel. Tot plegat un conjunt molt arredonit. A mi em va fascinar des del primer moment.
I la versió en castellà? Ara com ara no n'hi ha. Potser és que és difícil de traduir, tal vegada és que el mercat no el rebria amb bons ulls. Jo diria que una obra així mereix traspassar fronteres.

Llegiu-ne la ressenya a la web de Margarida Castellano El Marcapàgines.
M'agradarà saber com han rebut el llibre els alumnes d'infantil de la mestra Antònia Munar de l'escola Mata de Jonc. És un regal que li vaig fer quan em va acollir amb tant d'amor a casa seva en l'intercanvi escolar Escola Gavina - Mata de Jonc. (... quants records!!)  (2016)

Us haig de contar un secret, a partir d'aquest llibre fantàstic m'he començat a imaginar un bosc... un bosc concret d'un poble concret, on els xiquets  xiquetes puguen jugar a monstres, a bruixes, a fer-los front i a fer-s'hi amics, a imaginar, a viure amb intensitat.... Un bosc amb elements que recorden tots aquests personatges, troncs i pedres amb esperit, parets amb els personatges pintats...
M'he imaginat un bosc on un cop a l'any es faça la festa dels espantacriatures, on els conta-contes expliquen històries meravelloses de gegants i donyets, on canten per a il·lusionar a menuts o grans, on la nostra cultura literària infantil siga reconeguda de manera viva, on natura i cultura estimules el joc infantil.
Somnis!!
;)

A la web de l'editorial hi trobareu informació detallada, vídeos, ressenyes, notícies.... d'un fum d'àlbums il·lustrats. Perdeu-vos-hi: Els àlbums a Andana Editorial

III Trobada de joves lectors. Una altra boníssima iniciativa

Els lectors units, enfortits, divertits....

Jaume Centelles ens n'explicava tot el programa:
El blog de Jaume Centelles


i Mixa ens en deixa algunes imatges:





diumenge, 25 de juny del 2017

Cançons i poemes a l'escola Sant Gregori i al carrer.


L'escola de la meua infància era un poc especial.
http://coralesquitx.blogspot.com.es/2013/05/creu-de-sant-jordi-per-maria-martorell.html
 
La meua educació d'infantil a primària va transcórrer entre els anys 70 i mitjans dels 80. Havia nascut el 1967. En aquella època, malauradament, aprendre en català no era habitual. A la meua escola sí. Recorde poques coses d'aquells anys, tinc poca memòria. Però algunes experiències em van marcar
especialment.
Cada dia de matí, ens reuníem tota l'escola, mestres i alumnes (no sabria dir si els d'infantil també), a una sala polivalent que era com un teatre romà, salvant les distàncies. Eren unes escales amples que ocupaven la sala de costat a costat; seiem tots a terra, i a la part de baix el director de l'escola, Jordi Galí, un dia sí i l'altre també ens parlava breument d'algun tema concret important per a la nostra educació: d'actualitat, algun pensament, alguna reflexió. A continuació la mestra de català, Maria Martorell, dirigia algun cant en el qual tots participàvem. Ambdues coses ens mantenien a tots molt atents i ens feien pensar de manera individual. Una bona manera de començar el dia. En aquest
ambient, les cançons que cantàvem sovint pertanyien a poemes d'autors cabdals de la literatura catalana. D'altres vegades eren cançons populars catalanes.
Maria Martotell era un gran personatge i la recorde amb molta estima per com vivia tot el que ens ensenyava.
" Estava dotada per una sensibilitat i cultura literària i musical única que li permeté elaborar, amb gran encert, adaptacions al català de cançons tradicionals i d’autor d’arreu del món", diuen a la web L'auditori de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya en el primer aniversari de la seua mort.
El 1962 va fundar el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi que dirigia el seu germà, Oriol Martorell i Codina. Va col·laborar en l'elaboració d'uns cançoners, del mateix nom que el cor, que més endavant han passat a formar part de les recomanacions de la Generalitat Catalana per a l'educaci musical a les escoles. El 2013 El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Una de les cançons que recorde, per citar-ne alguna, era "Tinc un arbre amic"
Tinc un arbre amic,
tinc un arbre amic,
que de tots els arbres
és per mi el més bonic.
Volen estornells,
volen estornells,
i el cel de la tarda
és alegre si hi són ells.
Aquestes cançons, que cantava de xicoteta o de joveneta, les porte gravades al cor. Tant és així que molts matins, quan porte als menuts més matiners de l'escola on treballe a la seua classe d'infantil, els en cante alguna. Això els agrada i a mi em fa sentir bé. N'hi ha moltes de cançons que em ballen pel cap i m'ajuden a començar el dia amb un somriure: L'esquirol, Marrameu, Puff, Cada dia al dematí, Tots els nens del meu carrer, Ton pare no té nas, La cigonya, Qui canta els seus mals espanta...
I em vénen al cap moltes altres cançons que no sé ubicar massa bé. No sé si me les ensenyaven a l'escola o les aprenia a casa amb discos d'Ara va de bo amb Àngel Daban o Xesco Boix entre d'altres, que em compraven els meus pares, o qui sap si era gràcies a ambdós fets. Tan se val, són del meu passat com ho eren del passat de molta gent de la meua generació i m'agradaria pensar que continuen formant part de les cançons que canten els nens i les nens d'avui dia Una dona llarga i prima, el gripau blau, Uni dori, Nero nero nas, Pere Peret pintor...
Hi ha poca gent, aquí a València amb qui puga compartir aquests records, de manera que podria pensar que aquestes cançons no formen part del cànon popular català general sinó només d'una part del territori. Per sort, però, he descobert alguna persona amb qui compartisc aquestes cançons. Gent que hformat part d'un cercle on el patrimoni català era important. I després dels anys, en moments d'alegria, cantem a cor les mateixes cançons infantils, amb accents diferents. el cercle no és molt extens però existeix. Tot un gust i una demostració que aquestes lletres i aquestes melodies formen part d'un tresor comú, d'aquesta herència que va passant de generació a generació aquí i allà i
que ens uneix igual com ho fa la llengua que compartim.
Hi ha un altre aspecte, al llarg de la meua educació primària, que va ser prou significatiu: els poemes apresos de memòria. Hi havia moments molt especials, tots els anys, en què no hi podien faltar. Els que recorde amb més sentiment són els poemes de Nadal. I em fa gràcia verue'm dreta dalt de la cadira a casa els meus avis de Sabadell, la taula encara parada, plena de torrons i neules, la família expectant i l'avi amb el sobre de les estrenes a la mà. Cada any el poema era diferent i cada any totes les nétes en recitàvem un o altre. N'érem cinc. El títol primer, ben clar; tot el poema de dalt a baix, serimoniosament a poc a poc; uns segons de silenci i el nom de l'autor: Guerau de Liost, Marià Manent, Joan Salvat Papasseit, Josep Carner, Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Àngel Guimerà, Josep Vicent Foix, Josep Maria de Sagarra.
Potser no tots formen part del cànon a nivell individual, però en conjunt sí que representen una tradició que marca fortament la nostra identitat. Val a dir que quan ens apreníem aquests poemes no treballàvem els autors, ni el seu estil, ni l'àpoca en la que van viure. L'única cosa que fèiem era gaudir de les paraules escrites i de les paraules sonores, que ens esforçàvem tant per pronunciar amb delicadesa i claredat. En aquell moment no érem conscients de la importància que aquells versos tenien en la nostra cultura. Però més endavant, quan a la secundària ens en van parlar, els vam analitzar, els vam ubicar en la història i en la geografia, aleshores ja els coneixíem, ja formaven part de nosaltres. Tenia molt més sentit parlar-ne i estudiar-los més a fons.
Aquesta oportunitat de rececar poemes del bagul dels records ha fet reviscolar el meu bagatge poètic. M'he pres un temps per a rellegir-los de cap a peus i m'he imaginat xicoteta i espavilada fent viva la nostra cultura. Al mateix temps m'ha envaït un cert sentiment de tristesa: Visc a València i els meus fills no han tingut aquestes experiències a l'escola i em dol. Per sort les noves tecnologies acosten els poemes a mestres i alumnes i podem trobar iniciatives que hem de tenir sempre a l'abast per a no oblidar-nos d'incloure poemes allà on pugam. I crec que des de les escoles, les biblioteques, editorials i llibreries s'està fent un esforç important en aquest sentit. Dos exemples de la xarxa:
Bibliopemes i Lletra.

Pense que la poesia no ens ha de fer por, que les paraules difícils no ens han
d'aturar, que les idees elaborades ens han d'esperonar i estimular. É ben cert que per tal que una societat puga produir bona literatura ha de conèixer els seus autors en profunditat, i cal oferir-los també als més menuts. Però per a mi conèixer-los no és només estudiar-los dins el currículum i fer-los entenedors tradicions.

Quan vaig entrar a la meravellosa etapa de la joventut, vaig descobrir els poetes d'una altra manera, a través de les cançons dels cantautors que en aquella època eren tant necessaris per a mantindre viva la flama de la nostra cultura: Lluís Llach, de Joan Manuel Serrat, de Marina Rossell, de Raimon o de Maria del Mar Bonet. Haig de reconèixer, però, que el meu coneixement no era massa profund, només em sabia alguna cançó de cadascun d'ells i, novament per culpa de la meua memòria tan feble, no les recordava senceres gairebé mai. Ara bé, m'unien fortament al col·lectiu al qual jo pertanyia: joves amants de la pròpia cultura i convençuts que ningú ens l'havia de furtar.

Aquests són alguns dels poemes clàssics musicats que m'uneixen a tota una
generació de la nostra terra.

La casa que vull de Joan Salvat Papasseit, cantat per Lluís LLach
Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Sagarra, cantat per Lluís Llach
La Balenguera de Joan Alcover, cantat per Maria del Mar Bonet
La Santa Espina d'Àngel Guimerà cantat per Marina Rossell
L'emigrant i Virolai de Jacint Verdaguer cantats per Marina Rossell
Res no és mesquí de Joan Salvat Papasseit cantat per Joan Manuel Serrat

Cadascun d'aquests cantants té, en el seu repertori, més poemes de grans poetes catalans. Jo no n'era conscient en aquell moment i aquesta situació em fa pensar com hauria sigut d'interessant per a mi i els meus companys, si haguérem treballat a l'institut aquestes lletres, aquesta poesia que forma part
de la nostra història literària. La relació que la literatura té amb el món proper als joves és un dels aspectes cabdal per tal d'aconseguir que en gaudisquen i que l'entenguen.

dimarts, 2 de maig del 2017

Fulleja, tria, remena: LLIG!

Poder participar a un curs de manera presencial, d'allò que t'agrada, que et motiva o que t'encurioseix és fantàstic. Poder fer-ho de manera virtual és meravellós si no tens temps material per a dedicar a classes presencials. Si, fins i tot quan és en línia, tens professors que et guien, que t'esperonen i que et fan gaudir, això et farà aterrar a la realitat que aprendre sempre és possible i plaent. Jo he gaudit enormement amb el Diploma d'Especialització en Cultura, Lectura i LIteratura per a Infants i Joves de la Universitat de València codirigit per Gemma Lluch i Maite Monar.
Ha estat una font incessant d'idees, de propostes, de reflexions d'emocions compartides als fòrums, d'aprenentatges, de lectures, de recerques i de descobertes. I com que aquesta oportunitat m'ha acabat de despertar un cuquet que tenia a la panxa, crec que des de tota la vida, els descobriments en LIJ no paren d'aparèixer al meu voltant. M'encanta!
Tot fent el treball de final de diploma m'he topat, com aquell qui no vol la cosa, amb els Miniops (que no Minios) de l'Institut Obert de Catalunya. Tal com ho definieixen a la web oficial d'aquesta entitat són "autoformatius" és a dir que amb ells "s'aprèn de manera col·laborativa, amb l'ajuda dels companys". A més a més " són d'aplicació a la vida diària" i "de temàtiques actuals i diverses relacionades amb l'ús intensiu de la tecnologia". Amb aquests cursos L'IOC acompleix un dels seus objectius: "oferir a la població adulta ensenyaments al llarg i ample de tota la vida". I, és clar, n'hi ha un que va absolutament lligat a l'amor de la meva vida, la literatura infantil: "Triar llibres per a infants i joves". Mmmm... m'hi apunto? Segur que continuaré feliç!!


divendres, 21 d’abril del 2017

Moda i contes, una combinació d'alta volada!


 
Quan et pensaves que ja res no et sorprendria, va i resulta que humilment has de baixar de l'hort i tocar de peus a terra. 

I és clar, recordar que la creativitat és consubstancial a l'espècie humana i que mai no s'aturarà, encara sort!
Imatge del blog de Visa Knowing Kolorin Kolorado:
http://kolorinkoloradoshop.blogspot.com.es/
 
 Aquesta és la sensació que he tingut en descobrir aquest vídeo que us compartisc. No us n'explique detalls, vosaltres mateixos...
A mi se m'acudeixen mil i una possiibilitats creatives. ;)

dimarts, 11 d’abril del 2017

Una editorial molt joveneta:

El Núvol en publicaren un article fa vora un any on expliquen que la segona col·lecció que ens ofereixen, "Mythos”, "s’adreça als més menuts i pretén recuperar i difondre llegendes valencianes sovint no massa conegudes o que no s’han difós com cal, un patrimoni cultural que a hores d’ara es troba en perill d’extinció, o que, si més no, ocupa cada vegada menys espai en la vida diària dels “nostres xiquets i xiquetes”.
Segons Mercè Climent, “Lletra Impresa Edicions és un projecte d’il·lusió al servei dels lectors i les lectores de tot el país. Ha nascut a Gandia, al si de les Comarques Centrals Valencianes, i el seu àmbit natural d’actuació és el valencià, però tenim una vocació íntegra i transfronterera, clarament de país. I per això mirarem, en la mesura de les nostres possibilitats, d’eixamplar horitzons cap als lectors i les lectores de més enllà del País Valencià: per Catalunya, les Illes, la Franja d’Aragó, la Catalunya-Nord, l’Alguer; per a tota la gent que forma part de la comunitat de parla catalana”.

diumenge, 9 d’abril del 2017

Compra't "Cantamapes"!

Resultat d'imatges de cantamapes
Article a La Vanguardia

https://sembrallibres.com/llibres/cantamapes/

'Cantalamappa', de Wu Ming (Sembra Llibres)

Renovar-se o no: pensem en gustos per edats

http://www.lecturejeunesse.org/articles/lectorat-preadolescent-quels-livres-pour-quel-public/


Com més anem més aprenem.
Sembla que la indústria literària porta bon ritme. I no només la indústria, sinó també els estudis sobre gustos de lectors, els canvis de propostes, les maneres d'arribar més i millor als lectors potencials.
Si no oblidem com n'és d'important la literatura per a crear una societat crítica i autocrítica, i tampoc oblidem com més d'important és crear la cultura lectora des de ben menuts, estarem d'acord que tant com la societat evoluciona, tant ha d'evolucionar el món de la lectura i de la literatura.
Per a aquells que no domineu el francés.... quan acabe els projectes que tinc entre mans us en faré la traducció.
;)

dimarts, 4 d’abril del 2017

dimecres, 8 de març del 2017

FEM LLEGIR POESIA ALS ADOLESCENTS

Informació extreta de la web de Bromera

Poemania 
Resultat d'imatges de poemania


Des de ben menuts, les xiquetes i els xiquets gaudeixen amb la musicalitat, el ritme i el joc de les paraules. Per què, després, no lligen poesia?
L’objectiu de Poemania és proporcionar recursos i estratègies per a incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Volem convidar-los a transitar tots junts pel fascinant món de la poesia amb lectures en veu alta, amb jocs de memorització, amb activitats per a escriure i recrear poemes i amb propostes de dramatització. Una guia engrescadora que anima a posar-la en pràctica.

dimarts, 7 de març del 2017

"Viure amb la Hilda" Bel Olid. Un àlbum guardonat.

Asterisc Agents:
La Hilda diu: «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients. Amb tantes dents, es passa hores al lavabo rentant-se-les. I quan ja les té netes, continua sent un cocodril. I si li agafa un atac de gana i se'm cruspeix?»
La Bel, l'autora, diu: «La Hilda troba inconvenients a tothom. Però, i si l'inconvenient de debò fos viure amb ella?»
La Mercè, la il·lustradora, diu: «I si algú li regala un hàmster?»

Nacío digital:
El jurat ha destacat la “intel·ligència” i la “frescor” de la seva narració, potenciada amb les imatges “acolorides, espectaculars i carregades de detalls amb el pinzell de Mercè Canals”. El guardó està dotat amb 4.500 euros.
 

 

Bel Olid i Mercè Canals guanyen el premi Destino Infantil - Apel·les Mestres (febrer 2017)

El jurat destaca la "intel·ligència" i la "frescor" de l’obra "Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients)"


 

dimecres, 15 de febrer del 2017

Kirmen Uribe: Hierba alta (un conte breu sobre coses de la vida)




Malauradament no sé basc.
Sortosament, alguns textos estan traduïts al català. I alguns al castellà.

M'ha agradat especialment aquest conte breu que he trobat a la web de l'autor: Hierba alta
Dediqueu cinc minuts per a gaudir d'una història amb final feliç.
;)

Una traducció d'un conte infantil:
Llibre No sóc rossa- i què?

dimecres, 4 de gener del 2017

A les portes de l'infern tot és ple de bruixes.



Ja fa un parell de setmanes, o més, el temps corre que vola, us vaig parlar de la col·lecció "Llegendes Valencianes" pertanyent a la campanya Llegir en Valencià de l'any 2011 de la Fundació Bromera. Si en aquell moment transmetia la meua il·lusió per una col·lecció d'aquestes característiques, ara vull manifestar el plaer que m'ha suposat llegir-ne unes quantes.
L'autor de totes les llegendes és Josep Franco. Us cite algunes ratlles referents la seua biografia, que apareixen a la web Escriptors.cat:
"La seva producció narrativa, com ara Calidoscopi (1983), Manuscrit de mossén Gerra (1993) i Rapsòdia (1992), és guardonada amb un bon nombre de premis literaris. Algunes de les seves obres esdevenen autèntics best-sellers, com és el cas de L'últim roder. Escriu tant per a adults com per a joves i infants. També es dedica a la traducció en diferents llengües."
"Els seus estudis denoten clarament la seva passió per l'educació, la llengua i la literatura"
"La novel·la històrica és un dels puntals de la producció de Josep Franco, que situa les accions i els personatges al país que l'ha vist néixer."
Quin goig descobrir aquests relats breus plens de cultura en tots els sentits, de llengua de la bona, de llocs i llogarrets, de saber popular i, sobretot, de la nostra fantasia, l'imaginari arrelat a les nostres terres i a la nostra gent. 
Resultat d'imatges de llegendes valencianesPense que són, cadascun d'aquests llibres menuts, un gran tresor que caldria promoure entre la nostra jovenalla. Al final de cada llibret trobem una breu explicació de l'origen de la llegenda i un vocabulari de les paraules que poden resultar més difícils. Una bona idea si tenim en compte que són històries que estan ambientades en èpoques remotes.
En algun raconet del meu cor tinc, però, una lleugera sensació que aquestes històries no han rebut el tracte merescut. Els llibres els he agafat prestats de la biblioteca de Picanya i.... oh sorpresa! en sóc la primera lectora. I això que ocupaven un bon espai de la literatura juvenil des de ves a saber quan. Perquè? Perquè no han cridat l'atenció de ningú? Perquè ningú no s'hi ha interessat? Perquè jo no les vaig llegir o oferir als meus fills quan en tenien l'edat? Potser són buits que hem d'anar omplint sense dubtar-ho
Com que als amants de les històries ens agrada descobrir-ne sempre de noves, una ens porta a una altra, aquí us deixe alguns títols d'aquesta col·lecció (que en conté un total de 13) i també d'altres editorials, Tots ells al voltant del tema de les llegendes populars i aportats com a suggeriment de lectura a la mateixa col·lecció:
Llegendes Valencianes, Josep Franco. Fundació Bromera    
    

            La boca de l'infern.           
            La cova de l'encantada    
            El dragó del patriarca       
            Catarroja descoberta!      
            Les bruixes de Planes
     

El Drac, Manel Cubedo. Edicions Bromera.   
Llegendes Valencianes, Víctor Labrado, Edicions Bromera         
El secret de les cinc llegendes, LLorenç Jiménez. Edicions Bromera
Rondalles de la Marina, diversos autors. Edicions Brosquil         
Una nit prop del foc, Jordi Raül Verdú. Editorial Marfil         
Contes de l'Horta, Cristòfor Martí Adell. Editorial Voramar             
Màgia per a un poble, Francesc Gisbert. Edicions del Bullent     
Llegendes de la ciutat de València, Víctor Labrado. Publicacions de l'Abadia de Montserrat           


Au vinga, aneu fent
que no us els acabareu pas avui!!